El primitiu nucli nasqué a redós de l'església parroquial al segle XIII, dotada d’una de les rectories més antigues i monumentals documentades a la Serra. A l’altra banda del torrent de Sant Pere s’arrengleren els carrers de la Vila Vella, on les cases llueixen les façanes com a testimoni del llarg passat que atresoren. Aquí també s’agrupen els carrerons més humils, com els de Son Torrat, des Gorg, etc., els quals ens remeten a la simplicitat de la vida d’un temps.

A l’altre extrem, s’estén la Vila Nova, un barri nat al segle XVIII i XIX sota les faldes des Rafal per la necessitat d’acollir a una creixent població. Arquitectura i art popular es donen la mà i regalen al visitant façanes esgrafiades i mostres de teules pintades on s’intueixen esperances i temors, proteccions i benaurances.

Així, entre aquests dos nuclis, el poble ha anat creixent tira a tira, creant nous carrers i passeigs, novells edificis (la Casa del Poble, les Escoles Velles, l’Escorxador, les fàbriques de paper i teixits, etc.) i incipients barriades (es Balladors, sa Teulera, etc.).

L’únic llogaret històric del municipi és s’Esgleieta, situat a l’entrada de la vall d’Esporles, al costat de la carretera de Valldemossa. Tot i ser un nucli senzill, l’església de Sant Maria de l’Olivar, les cases, l’única via empedrada i l’aljub de les Monges en fan un conjunt ple de bellesa i genuïnitat.

Si us fa ganes conèixer un poc més el nostre patrimoni, us convidam a fer les rutes urbanes.