Això era i no era una dona molt religiosa que vivia a les cases de Son Torrat. Amb els ulls voltats cap al cel repetia adesiara la frase: “Cos pecador, mortificaaaaa’t!”. I d’aquí que quan tenia set, en lloc d’una glopada d’aigua en feia una de vi; quan havia de berenar, deixava de banda un tros de pa amb oli i es cruspia tres platades d’arròs brut; en ser hora de dinar, decantava les sopes i s’engolia una porcella sencera; i per sopar, res d’un ou fregit: un bon aguiat de pilotes! La beata de Son Torrat, per tant, complia fil per randa amb el precepte de patir tot quan pogués: “Cos pecador, mortificaaaa’t!”.