Era un hivern on els esporlerins anaven ben alçats amb això de les bubotes! Alguns deien que eren ànimes en pena, mentre que d’altres asseguraven que era gent disfressada. La qüestió és que un capvespre d’hivern, un grup de valents jovençans que tornaven a la Vila Nova, veren una ombra que es llençava dins el torrent. El més eixerit es col·locà damunt el paretó del torrent i digué: ara compixaré la bubota i no tornarà mai pus al poble! I així ho féu! Però l’endemà, mentre aquell valentó contava la feta al bar del poble i tothom escoltava amb els ulls ben badats, la Guàrdia Civil el detingué. Però, per què? Doncs per compixar ni més ni manco que un guàrdia mentre encalçava qui feia de bubota!