En temps dels nostres repadrins, hi hagué una temporada que els esporlerins anaven amb els cabells drets. Nit rere nit n’hi havia qui veien l’ombra d’una dona despullada que caminava amb una gerra al cap! Qui era? Ningú no s’atrevia a acostar-s’hi per mor que fos una bruixota! Però un agosarat jovençà s’amagà sota el pont des Balladors i n’esperà l’aparició. En veure-la, la seguí fins a la font de Son Tries i un cop allà, mentre omplia la gerra, l’al·lot descobrí que era la seva estimada! Res de bruixeria... simplement era sonàmbula. Malgrat això, molts encara no acceptaven el diagnòstic i pensaven que era cosa d’en Banyeta Verda. Però al final, després de moltes explicacions, el misteri quedà resolt i visqueren anys i anys feliços... Això sí, amb una passejada nocturna de tant en tant!